OVETATS

OVETATS L’ASSOCIACIÓ EL SIMPOSI DOCUMENTACIÓ CONTACTE

---

3es JORNADES D’ECOLOGIA MARINA
I MEDI AMBIENT DE PALAFRUGELL.

L’octubre de 2001 vam organitzar a Palafrugell les primeres Jornades d´Ecologia Marina i Medi Ambient i una primera selecció de pel·lícules sobre els temes que hi vam tractar. L´homenatge a Eduard Admetlla, fundador del CRIS, i l´exposició «El mar, aventura i vida» va tenir un gran ressò i va ser l´inici d´una relació d’èxit entre la nostra associació, les entitats científiques del nostre litoral i les ONG ambientalistes. D´aquelles jornades primerenques, en va sorgir la idea de crear l´Espai Cousteau a la Costa Brava, projecte que després de quatre anys ha quedat aturat per la manca de coratge dels polítics que s´hi van implicar. Estem segurs, però, que aquesta instal·lació bioclimàtica i educativa es farà realitat en un lloc o altre, perquè avui més que mai és necessària aquesta comunicació entre ciència i societat civil. Les segones Jornades, celebrades al març de 2003, van quedar marcades per la presència de Francine Cousteau, la vídua del famós oceanògraf; Jacqueline Heyerdahl, la vídua de Thor Heyerdahl, l´organitzador de la Kon-Tiki el 1947 i de Lorenzo Quinn, que representà l´adaptació cinematogràfica de El vell i la mar, protagonitzada pel seu pare. Junt amb aquestes personalitats, han desfilat per les Jornades els més destacats científics dedicats a l´estudi i protecció del litoral, vinculats al CSIC i a la Universitat.

CONCLUSIONS DE LES TERCERES JORNADES D’ECOLOGIA MARINA I MEDI AMBIENT DE PALAFRUGELL

28 i 29 D’OCTUBRE DE 2005

Durant els dies 28 i 29 d’octubre de 2005 s’han celebrat al Teatre Municipal de Palafrugell les 3es Jornades d’Ecologia Marina i Medi Ambient que han tractat del tema «Biodiversitat, Canvi Climàtic i Energies Netes» i en las quals han participat destacats científics del CSIC, experts en energia, les associacions ecologistes gironines Naturalistes de Girona, Salvem l’Empordà, Arítjol de Palafrugell i el Collectif francès Non à la THT.
Després de les conferències, col·loquis i debats podem sintetitzar les següents reflexions i conclusions que fem arribar a les institucions energètiques i mediambientals del Govern de la Generalitat:

1. La protecció de la biodiversitat terrestre i marina està estretament lligada al model energètic del país. L’actual model centralista basat en les energies fòssils, tant en els seus sistemes de transport marítim com terrestre, ha degradat les condicions de vida de la població, especialment en les zones densament poblades, i n’ha posat en perill la flora i la fauna.
La conservació de la biodiversitat no depèn tant de la creació d’illes de natura o de reserves naturals sinó d’una ordenació global del territori sostenible i no contaminant.

2. Els mars i els oceans cobreixen el 71% de la superfície terrestre i posseeixen el 90% de la biodiversitat, i són fonamentals en els cicles climàtics i meteorològics. Es constata l’existència d’evidents símptomes de canvi climàtic, tant pel seguit de fenòmens i catàstrofes naturals, com per les transformacions del clima i del comportament dels elements que el configuren. El canvi climàtic té, doncs, un impacte directe sobre els oceans mitjançant un increment de l’acidificació, el que dificultarà la seva capacitat d’absorció del CO2 produït per les societats industrials. De fet, els hemisferis polars estan reduint les seves capes de gel, i aquest és un fet irrefutable que pot empitjorar els pronòstics globals.
Nombroses revistes científiques del prestigi de Science i Nature, així com institucions com el Max Planck Institute for Metereology d’Hamburg; el Centre de Ciències de l’Atmosfera de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, el CNRS francès, la Royal Society britànica o els laboratoris del Centre Bolder (Colorado) de la NASA mantenen la hipòtesi que a l’any 2100 la temperatura mitjana del planeta podria haver augmentat fins a 4,1 ºC i el nivell del mar haver pujat fins a 30 centímetres.

3. La disminució dels caladors i de la producció pesquera a més de ser deguda a la sobreexplotació provocada per tècniques massives de pesca, té una relació directe amb els trastorns climàtics.

4. El model de desenvolupament del segle XX es va basar en l’explotació dels recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó) per a la producció d’electricitat. Aquest fet ha comportat un impacte brutal sobre el clima i un increment de les desigualtats socials entre el Nord i el Sud.
Un dels reptes més grans de la societat durant el segle XXI serà conciliar l’energia, el respecte pel medi ambient i la salut de les persones, garantint alhora el dret al desenvolupament econòmic sostenible de la població. Per això, cal prioritzar políticament un model energètic basat en les energies renovables (solar, eòlica, biomassa, geotèrmica, mareomotriu) i considerar l’eficiència i l’estalvi energètic com objectius a curt termini.

5. Considerem que continuar invertint en l’energia nuclear, a més de sotmetre la població a un risc biològic immens en cas d’un accident major, bloqueja la sostenibilitat energètica de les futures generacions i impedeix el desplegament de mesures fiscals i polítiques a favor de les energies del sol.
Per això reclamem al Govern de la Generalitat el tancament definitiu de les centrals d’Ascó i de Vandellòs i la immediata negociació amb les companyies elèctriques i sindicats al respecte. El tancament dels reactors nuclears no es pot endarrerir més enllà de l’any 2010.

6. La línia de Molt Alta Tensió (MAT) s’ha dissenyat en funció del transport elèctric centralitzat i al servei del parc nuclear espanyol i europeu. L’anella elèctrica mediterrània és un objectiu estratègic dels grans grups monopolístics que controlen la producció, el transport i la comercialització de l’energia. El seu objectiu es connectar el model industrial del Nord d’Africa amb el mercat únic elèctric de la UE i fer els països àrabs dependents del model energètic nuclear.
Instem al Govern de la Generalitat que obri un debat democràtic sobre la MAT i rebutgem que siguin els Governs de Madrid i de París qui finalment decideixin la solució final del traçat, fet contradictori amb el nou redactat de l’Estatut d’Autonomia.

7. Instem al Govern de la Generalitat a superar l’analfabetisme energètic al qual s’ha condemnat durant dècades la població i a obrir el debat sobre el futur de les energies renovables. Catalunya, tant per la seva irradiació solar anual com per la força dels seus vents, hauria d’esdevenir una de les nacions més desenvolupades de la Mediterrània en aquestes energies.

8. Considerem superat el Conveni de Barcelona per a la Protecció de la Mediterrània i reclamem la creació d’un nou Conveni que contempli les urgències derivades del canvi climàtic.

9. Instem als mitjans de comunicació, especialment públics, a les universitats i als centres d’investigació a un compromís ètic a favor del desenvolupament sostenible i d’un model energètic democràtic basat en les energies renovables, l’estalvi, l’eficiència i la transparència de la informació relacionada amb l’energia.

10. Considerem que els mecanismes de compravenda d’emissions establerts per la UE per al compliment del Protocol de Kyoto no són satisfactoris ja que no resoldran el problema de fons i més aviat consolidaran el model energètic heretat del segle XX, tot convertint els drets per a contaminar en un nou mercat capitalista
Les reduccions previstes pel protocol de Kyoto no resoldran el brutal impacte del creixement energètic fòssil de la Xina previst en les properes dècades. El conflicte d’interessos geoestratègics entre els Estats reclama un govern mundial per al medi ambient que harmonitzi els objectius de tots els països industrialitzats i dels que estan el període d’expansió.

Catalunya hauria de donar la seva pròpia resposta energètica a mesura que disposi d’un Estatut de sobirania i de mitjans jurídics, econòmics i fiscals per dotar-se d’un model energètic de trànsit cap a l’economia solar sense fer perillar el seu desenvolupament.
El Pla de l’Energia 2006-2015 del Govern tripartit de la Generalitat és continuista respecte a la política energètica del Govern de CiU i no respon als reptes ambientals i socials del segle XXI.

Palafrugell, 29 d’octubre de 2005

PROGRAMA

Us el podeu baixar clicant aquí.

CONCLUSIONS

Us les podeu baixar clicant aquí.

---

SIMPOSI INTERNACIONAL D’ESCRIPTORS
I PERIODISTES PER A L’ECOLOGIA

La relació home-naturalesa va ser una constant en les reflexions dels filòsofs clàssics, ‘Heràclit a Epicur, i fins al seu deixeble Lucreci. El paisatge fou essencial en l’obra de Tales de Milet, Homer i Safo. Leonardo da Vinci, el pensador més representatiu del Renaixement, va dir: «La naturalesa és abundant en idees que mai no han passat, ni passaran, per la nostra experiència». Jean-Jacques Rousseau, l’ideòleg de la Revolució de 1789, va esdevenir el primer filòsof crític respecte a un ordre social i econòmic que començava a ser contrari a les lleis de la naturalesa. Per la seva banda, Henry David Thoreau fou el primer a emprar el terme ecologia i Walden es va convertir en la bíblia de la vida natural del segle xix, tot formant part dels grans escriptors de l’anomenat Renaixement americà, com Walt Whitman i Herman Melville.
Durant el segle xx, Rachel Carson, amb Silent Spring (Primavera silenciosa), va provocar el primer gran impacte a favor de la consciència ecològica davant un industrialisme deshumanitzat, pròleg del que seria el 1972 el decisiu assaig Only One Earth (Una Sola Terra), de Barbara Ward i René Dubos.
De la mateixa manera que el 1543 Nicolau Copèrnic ­quan va afirmar que la Terra girava al voltant Sol, tot contradient la teoria de Ptolomeu­ va generar una revolució en el pensament, la visió holística del món ha significat, també, un canvi en la manera ‘entendre la vida i els recursos naturals que la fan possible.
Enguany celebrem, precisament, el centenari de la mort de Jules Verne, un escriptor cabdal i avantguardista en la forma ‘entendre la interdependència entre biosfera i tecnosfera; entre ciència i cultura.
Es compleix, igualment, el 60 aniversari de les bombes llançades sobre Hiroshima i Nagasaki, que han motivat una àmplia literatura sobre l’apocalipsi atòmica. Albert Einstein, de qui commemorem els 50 anys de la seva mort, ja va clamar contra l’ús militar i genocida del coneixement científic, tot defensant les activitats creatives al servei de la pau de la gent i del veritable progrés humà.
El cinema modern ha començat a reflectir la consciència ambiental en les obres de realitzadors com Akira Kurosawwa i Jean-Jacques Annaud, entre ‘altres.
A Catalunya, des de Jacint Verdaguer fins al filòleg Joan Coromines i l’ecòleg Ramon Margalef, hem tingut escriptors, poetes i homes i dones de ciència que han conreat i escoltat les veus i els sons de la naturalesa.
Aquest Simposi és una proposta per aprofundir en aquest nou compromís ètic de la societat del segle xxi: protegir la terra-pàtria perquè les futures generacions puguin sobreviure amb dignitat, justícia i qualitat de vida. I perquè continuïn fent art i literatura.

El Simposi és d’entrada lliure i comptarà amb traducció simultània.

---

L’ECOLOGISTA WANGARI MAATHAI, PREMI NOBEL DE LA PAU

Wangari Maathai, tot just guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, líder del Green Belt Movement – GBM (Cinturó Verd), va ser a Barcelona, convidada per l’Associació Una Sola Terra, per participar al Simposi Internacional UNA SOLA TERRA, dedicat en la seva IV edició a Dona Medi Ambient després de Río (13-14 desembre de 1996).

La seva aportació al Simposi es troba publicada en el llibre Una Sola Terra. Dona i medi ambient després de Rio (Associació Una Sola Terra, Diputació de Barcelona, 1998).
A Barcelona, també va plantar un plançó de roure, el 13 de desembre de 1996, en el jardí que la ciutat va dedicar a l’ecologista Petra Kelly (Parc de Montjuïc).

Trobareu més informació al web d’Alternativa Verda (ONG) i al pròxim número de la revista Userda.

---

---

LES CONCLUSIONS US LES PODEU BAIXAR CLICANT AQUÍ.
Baixeu-vos el programa de les
II Jornades d’Energies Renovables i Medi Ambient
i de la 1a Mostra de Cinema Ecologista
en format PDF. Pitgeu aquí.

---

Baixeu-vos el programa de les
Ves Jornades Internacionals de Vulcanologia.
Format PDF: pitgeu aquí. Format DOC: pitgeu aquí.

---

VIII SIMPOSI INTERNACIONAL
UNA SOLA TERRA 

Novetat: Mireu les conclusions del VIII Simposi Internacional clicant aquí o baixeu-vos-les clicant aquí.

OVETATS L’ASSOCIACIÓ EL SIMPOSI DOCUMENTACIÓ CONTACTE

informació@unasolaterra.org