CONCLUSIONS
El canvi climàtic: una veritat incòmoda
La Bisbal d'Empordà, 9 i 10 de maig de 2008

» Descarregar el document "CONCLUSIONS DE LES IV JORNADES D'ENERGIES RENOVABLES I MEDI AMBIENT DE LA BISBAL D'EMPORDÀ."

El canvi climàtic: una veritat incòmoda
La Bisbal d'Empordà, 9 i 10 de maig de 2008

» Descarregar el programa

VIIes Jornades internacionals de Vulcanologia
Olot, 11 i 12 d'abril de 2008

» Descarregar el programa

Trobada pel decreixement a Sant Miquel de Cuixà
18, 19 i 20 d'abril de 2008

» Descarregar el programa

El canvi climàtic a la Mediterrània
VI Jornades d'Ecologia Marina i Medi Ambient de Palafrugell
21 i 22 de setembre de 2007

» Descarregar el programa

3es JORNADES D'ECOLOGIA MARINA
I MEDI AMBIENT DE PALAFRUGELL.

L'octubre de 2001 vam organitzar a Palafrugell les primeres Jornades d´Ecologia Marina i Medi Ambient i una primera selecció de pel·lícules sobre els temes que hi vam tractar. L´homenatge a Eduard Admetlla, fundador del CRIS, i l´exposició «El mar, aventura i vida» va tenir un gran ressò i va ser l´inici d´una relació d'èxit entre la nostra associació, les entitats científiques del nostre litoral i les ONG ambientalistes. D´aquelles jornades primerenques, en va sorgir la idea de crear l´Espai Cousteau a la Costa Brava, projecte que després de quatre anys ha quedat aturat per la manca de coratge dels polítics que s´hi van implicar. Estem segurs, però, que aquesta instal·lació bioclimàtica i educativa es farà realitat en un lloc o altre, perquè avui més que mai és necessària aquesta comunicació entre ciència i societat civil. Les segones Jornades, celebrades al març de 2003, van quedar marcades per la presència de Francine Cousteau, la vídua del famós oceanògraf; Jacqueline Heyerdahl, la vídua de Thor Heyerdahl, l´organitzador de la Kon-Tiki el 1947 i de Lorenzo Quinn, que representà l´adaptació cinematogràfica de El vell i la mar, protagonitzada pel seu pare. Junt amb aquestes personalitats, han desfilat per les Jornades els més destacats científics dedicats a l´estudi i protecció del litoral, vinculats al CSIC i a la Universitat.

CONCLUSIONS DE LES TERCERES JORNADES D'ECOLOGIA MARINA I MEDI AMBIENT DE PALAFRUGELL

28 i 29 D'OCTUBRE DE 2005

Durant els dies 28 i 29 d'octubre de 2005 s'han celebrat al Teatre Municipal de Palafrugell les 3es Jornades d'Ecologia Marina i Medi Ambient que han tractat del tema «Biodiversitat, Canvi Climàtic i Energies Netes» i en las quals han participat destacats científics del CSIC, experts en energia, les associacions ecologistes gironines Naturalistes de Girona, Salvem l'Empordà, Arítjol de Palafrugell i el Collectif francès Non à la THT.
Després de les conferències, col·loquis i debats podem sintetitzar les següents reflexions i conclusions que fem arribar a les institucions energètiques i mediambientals del Govern de la Generalitat:

1. La protecció de la biodiversitat terrestre i marina està estretament lligada al model energètic del país. L'actual model centralista basat en les energies fòssils, tant en els seus sistemes de transport marítim com terrestre, ha degradat les condicions de vida de la població, especialment en les zones densament poblades, i n'ha posat en perill la flora i la fauna.
La conservació de la biodiversitat no depèn tant de la creació d'illes de natura o de reserves naturals sinó d'una ordenació global del territori sostenible i no contaminant.

2. Els mars i els oceans cobreixen el 71% de la superfície terrestre i posseeixen el 90% de la biodiversitat, i són fonamentals en els cicles climàtics i meteorològics. Es constata l'existència d'evidents símptomes de canvi climàtic, tant pel seguit de fenòmens i catàstrofes naturals, com per les transformacions del clima i del comportament dels elements que el configuren. El canvi climàtic té, doncs, un impacte directe sobre els oceans mitjançant un increment de l'acidificació, el que dificultarà la seva capacitat d'absorció del CO2 produït per les societats industrials. De fet, els hemisferis polars estan reduint les seves capes de gel, i aquest és un fet irrefutable que pot empitjorar els pronòstics globals.
Nombroses revistes científiques del prestigi de Science i Nature, així com institucions com el Max Planck Institute for Metereology d'Hamburg; el Centre de Ciències de l'Atmosfera de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, el CNRS francès, la Royal Society britànica o els laboratoris del Centre Bolder (Colorado) de la NASA mantenen la hipòtesi que a l'any 2100 la temperatura mitjana del planeta podria haver augmentat fins a 4,1 ºC i el nivell del mar haver pujat fins a 30 centímetres.

3. La disminució dels caladors i de la producció pesquera a més de ser deguda a la sobreexplotació provocada per tècniques massives de pesca, té una relació directe amb els trastorns climàtics.

4. El model de desenvolupament del segle XX es va basar en l'explotació dels recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó) per a la producció d'electricitat. Aquest fet ha comportat un impacte brutal sobre el clima i un increment de les desigualtats socials entre el Nord i el Sud.
Un dels reptes més grans de la societat durant el segle XXI serà conciliar l'energia, el respecte pel medi ambient i la salut de les persones, garantint alhora el dret al desenvolupament econòmic sostenible de la població. Per això, cal prioritzar políticament un model energètic basat en les energies renovables (solar, eòlica, biomassa, geotèrmica, mareomotriu) i considerar l'eficiència i l'estalvi energètic com objectius a curt termini.

5. Considerem que continuar invertint en l'energia nuclear, a més de sotmetre la població a un risc biològic immens en cas d'un accident major, bloqueja la sostenibilitat energètica de les futures generacions i impedeix el desplegament de mesures fiscals i polítiques a favor de les energies del sol.
Per això reclamem al Govern de la Generalitat el tancament definitiu de les centrals d'Ascó i de Vandellòs i la immediata negociació amb les companyies elèctriques i sindicats al respecte. El tancament dels reactors nuclears no es pot endarrerir més enllà de l'any 2010.

6. La línia de Molt Alta Tensió (MAT) s'ha dissenyat en funció del transport elèctric centralitzat i al servei del parc nuclear espanyol i europeu. L'anella elèctrica mediterrània és un objectiu estratègic dels grans grups monopolístics que controlen la producció, el transport i la comercialització de l'energia. El seu objectiu es connectar el model industrial del Nord d'Africa amb el mercat únic elèctric de la UE i fer els països àrabs dependents del model energètic nuclear.
Instem al Govern de la Generalitat que obri un debat democràtic sobre la MAT i rebutgem que siguin els Governs de Madrid i de París qui finalment decideixin la solució final del traçat, fet contradictori amb el nou redactat de l'Estatut d'Autonomia.

7. Instem al Govern de la Generalitat a superar l'analfabetisme energètic al qual s'ha condemnat durant dècades la població i a obrir el debat sobre el futur de les energies renovables. Catalunya, tant per la seva irradiació solar anual com per la força dels seus vents, hauria d'esdevenir una de les nacions més desenvolupades de la Mediterrània en aquestes energies.

8. Considerem superat el Conveni de Barcelona per a la Protecció de la Mediterrània i reclamem la creació d'un nou Conveni que contempli les urgències derivades del canvi climàtic.

9. Instem als mitjans de comunicació, especialment públics, a les universitats i als centres d'investigació a un compromís ètic a favor del desenvolupament sostenible i d'un model energètic democràtic basat en les energies renovables, l'estalvi, l'eficiència i la transparència de la informació relacionada amb l'energia.

10. Considerem que els mecanismes de compravenda d'emissions establerts per la UE per al compliment del Protocol de Kyoto no són satisfactoris ja que no resoldran el problema de fons i més aviat consolidaran el model energètic heretat del segle XX, tot convertint els drets per a contaminar en un nou mercat capitalista
Les reduccions previstes pel protocol de Kyoto no resoldran el brutal impacte del creixement energètic fòssil de la Xina previst en les properes dècades. El conflicte d'interessos geoestratègics entre els Estats reclama un govern mundial per al medi ambient que harmonitzi els objectius de tots els països industrialitzats i dels que estan el període d'expansió.

Catalunya hauria de donar la seva pròpia resposta energètica a mesura que disposi d'un Estatut de sobirania i de mitjans jurídics, econòmics i fiscals per dotar-se d'un model energètic de trànsit cap a l'economia solar sense fer perillar el seu desenvolupament.
El Pla de l'Energia 2006-2015 del Govern tripartit de la Generalitat és continuista respecte a la política energètica del Govern de CiU i no respon als reptes ambientals i socials del segle XXI.

Palafrugell, 29 d'octubre de 2005